Els socialdemòcrates, sense opcions d’aconseguir la presidència de la Comissió després del Brexit

Com sosté el Brexit el poder del grup popular al Parlament Europeu ?

, par Tobias Gerhard Schminke, Traduït per Ignasi Subirà Ingla

Toutes les versions de cet article : [català] [Deutsch] [English] [Español] [français] [Ἀρχαία Ἑλληνική] [magyar] [Nederlands] [română]

Els socialdemòcrates, sense opcions d'aconseguir la presidència de la Comissió després del Brexit
El Partit popular Europeu (EPP) asseguraria la presidència de la Comissió còmodament en l’actualitat. Les pròximes eleccions europees tindran lloc el Maig de 2019. Fotografia : Filip van Laenen, Europe Elects (May 2018)

Entre el 23 i el 26 de maig de 2019, els electors de tota la UE escolliran el nou Parlament Europeu. De forma exclusiva per a la seva bessona alemanya, Treffpunkt Europe, la plataforma d’anàlisi electoral Europe Elects analitza l’estat d’opinió dins la Unió i prediu regularment la distribució futura de l’hemicicle europeu a partir d’enquestes.

La composició del Parlament canviarà considerablement a causa del Brexit i als destacables alts i baixos en el vot dels 27 Estats membres restants. El grup de l’actual president Jean-Claude Juncker, el liberal conservador Partit Popular Europeu (PPE), es manté com a força més destacada a la cambra legislativa. Com a perspectiva general, una àmplia majoria d’un 80% dels europeus optarien per opcions partidàries de la Unió Europea.

L’EPP s’assegura la presidència de la Comissió

La projecció actual feta per Europe Elects prediu que el grup liberal conservador de Jean-Claude Juncker, el PPE, mantindria la condició de força més votada tot i la notable pèrdua d’escons a l’hemicicle. D’acord amb el pronòstic de l’equip internacional d’analistes electorals, doncs, l’EPP aconseguiria tan sols 179 parlamentaris per als 217 dels què gaudeix en l’actualitat.

Si es manté el sistema d’”Spitzenkandidaten”, el pròxim president de la Comissió provindrà de les files del PPE. Tot i això, l’actual titular, Juncker, no es presentarà als comicis, donant pas a altres possibles candidats : l’actual negociador en cap del Brexit Michel Barnier i l’antic primer ministre de Finlàndia i actual Comissari de Treball i Creixement, Jyrki Katainen, són dos dels noms més ben posicionats.

Als socialdemòcrates se’ls acaba el somni d’acabar primers després del Brexit De la mateixa manera que el PPE, el grup socialdemòcrata (S&D) veurà notablement reduït el seu nombre de parlamentaris, de 189 a tan sols 141. Les grans pèrdues a l’Europa continental (28 escons) i la desaparició del partit laborista britànic després del Brexit (que aportava 20 parlamentaris) són factors decisius. Sense el Brexit, tenint en compte la fortalesa dels laboristes amb Jeremy Corbin, l’S&D hauria gaudit d’una bona oportunitat d’heretar la condició de partit amb més parlamentaris a la cambra i de guanyar per tant la presidència de la Comissió a partir de l’”Spitzenkandidaten”. La sortida britànica de la Unió, però, ha extingit aquesta possibilitat, sobre tot tenint en compte que el grup popular no estava representat a la Gran Bretanya o a Irlanda del Nord, i per tant no entomarà pèrdues directes a causa del Brexit.

S’escindirà el grup liberal ALDE ?

El grup liberal ALDE de Guy Verhofstadt encara un futur incert. En el cas que el partit La République En Marche, d’Emmanuel Macron, s’unís al seu grup parlamentari, la seva presència gairebé es doblaria : ALDE obtindria 113 escons per als 68 actuals, tot i la pèrdua d’un parlamentari provinent del Regne Unit.

Les possibilitats que Macron s’hi uneixi, tot i això, no són gens clares. El president francès podria formar el seu propi grup, que inclouria el sector més federalista de l’actual ALDE, i que segons Manuel Müller, acadèmic versat en la Unió Europea, atrauria partits liberals de França, Espanya, Romania (l’USR, però no l’ALDE), els Països Baixos (Demòcrates 66, però no el VVD), Bèlgica, Suècia (els Liberals, però no el Partit de Centre), Àustria i Luxemburg. A partir d’aquesta classificació, Europe Elects prediu un total de 56 parlamentaris per al grup d’Emmanuel Macron. Aquest resultat, però, no inclou els membres de partits dins d’altres grups (S&D, Verds/ALE i PPE) que ja han apuntat a la possibilitat de passar a engreixar les llistes del grup de Macron. Un possible cas seria el del Partit Demòcrata italià, actualment ubicat al grup socialdemòcrata. El sector moderat i antifederalista d’ALDE es quedaria amb tan sols 57 diputats, procedents de partits com el txec ANO, l’alemany FDP o l’holandès VVD.

La desaparició dels Tories pel Brexit afecta el grup nacional conservador CRE

El grup de Conservadors i Reformistes Europeus (CRE) està format bàsicament per partits ultra-conservadors i fonamentalistes cristians, a més d’antifederalistes com l’alemany Bernd Lucke. Aquest grup perdria la tercera posició per nombre d’escons als hemicicles de Brussel·les i Estrasburg, passant dels 72 de 2015 a tan sols poder comptar amb les actes de 42 parlamentaris. De forma més destacada encara, el grup de Conservadors i Reformistes Europeus patiria l’absència del Partit Conservador britànic derivat de la sortida del Brexit.

Les pèrdues són tals que no es pot descartar la desaparició d’aquest grup euroescèptic del Parlament. Per tal de poder ser reconegut pel Parlament Europeu, un grup parlamentari ha de tenir almenys 25 membres de 7 països diferents. L’actual projecció els atorga 42 parlamentaris de 10 països, però les últimes enquestes posen en entredit que els diputats de cinc d’aquests Estats aconsegueixin un escó. Aquest supòsit impediria al conjunt de conservadors i reformistes constituir un grup propi.

Els populistes de l’ELDD, davant del seu possible final

El grup populista d’Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa (58 eurodiputats, 14 més que en l’actualitat) i el grup d’esquerra GUE/NGL (61 escons, 9 de més) superarien clarament el grup CRE. Per darrere dels liberals, ambdós grups es troben immersos en una autèntica batalla per a la quarta plaça, en la qual la unió d’esquerres ha aconseguit cert avantatge l’últim mes.

A diferencia del grup d’esquerra unitària, que compta amb europarlamentaris de 13 països, l’ELDD de Beatrix von Storch tan sols pot comptar amb membres de 7 països –sense incloure la possible però altament improbable entrada del Moviment Cinc Estrelles italià. Ideològicament, el M5S es troba en posicions massa favorables a la UE com per passar a formar part del grup euroescèptic ELDD, tal i com demostra el fracassat intent d’entrar al grup ALDE. A més, el pronòstic de maig de Europe Elects prediu un únic representat d’Estònia per a ELDD. Així doncs, l’existència d’aquest grup en la mateixa forma sembla difícil després de les eleccions europees de 2019. Molts dels seus eurodiputats estan negociant intensament amb el grup d’extrema dreta de Marine Le Pen, entre els quals membres d’Alternativa per a Alemanya o de Demòcrates Suecs.

L’extrema dreta de l’ENL no sembla desaparèixer

El grup d’extrema dreta de Marine Le Pen (Europa de les Nacions i la Llibertat, ENL) arribarà, segons el pronòstic actual, als 47 escons partint dels 37 actuals, i amb representants de 8 països. Aquesta estimació depèn que Espanya i Eslovàquia enviïn un europarlamentari cada un. Tot i això, encara que aquests dos últims candidats no fossin finalment escollits, les entrades de diputats derivades del fi de l’ELDD podria salvar l’ENL, ja que alguns dels partits s’hi integrarien degut a l’afinitat ideològica.

El grup Verds/ALE continua sent petit

Els partits pirates, partits regionals separatistes, a la Unió d’Agricultors de Lituània LVŽS i els Verds componen el grup Verds/ALE al Parlament Europeu. Aquesta unió, que obtindria 32 escons (-14) procedents de 12 països, continuarà existint tot i la pèrdua de sis eurodiputats britànics. 26 eurodiputats vindrien dels Verds, 3 dels pirates txecs, 3 dels Agricultors de Lituània i 1 dels catalans ERC.

Dotze eurodiputats (-8) continuarien sense grup entre els no inscrits. Aquest nombre inclou extremistes d’esquerra i dreta i el partit satíric de Martin Sonneborn, “die Partei”, que comptaria amb un escó.

En conjunt, 20 eurodiputats pertanyen a partits sense assignar a cap grup. Concretament, membres dels partits croats Zivi Zid i MOST, FdI d’Itàlia, Kukiz’15 de Polònia, USR de Romania, Sme Rodina d’Eslovàquia i LMS d’Eslovènia. MOST, USR i LMS es troben al centre de l’espectre ideològic, mentre que Zivi Zid, FdI i Sme Rodina estan alineats a la dreta.

Percentatges de vot

Si ens fixem en la distribució del vot, el grup liberal conservador PPE, amb un 20,5% del vot europeu (sense canvis respecte a l’últim mes), tan sols podria ser segona força. Considerant encara el Regne Unit, els socialdemòcrates del grup S&D podrien recuperar la primera plaça en termes de vots : un 21,5% del total de sufragis anirien al grup de centre-esquerra del Parlament Europeu.

El grup liberal ALDE, dins del qual es segueix comptant el partit LREM, d’Emmanuel Macron, arribaria al 13 per cent dels vots (-1%). Per la seva banda, el grup nacional conservador CRE rebria el 10.5% del total (+0,5%). Els populistes ELDD del Moviment Cinc Estrelles italià i dels britànics UKIP es mantindrien al 8%, en una posició de molta força des d’una perspectiva històrica. L’èxit electoral de la Lega a Itàlia segueix sostenint el grup de Marine Le Pen ENL, que aconseguiria el 7% (+0,5%) dels vots. El partit d’esquerra GUE/NGL arribaria al 8% dels sufragis, mentre que el grup Verds/ALE s’estabilitzaria al voltant del 4,5%. Els partits no inscrits aconseguirien el 2% dels vots.

Europa s’està integrant cada vegada més. Fenòmens polítics com l’atur, o com la reacció ciutadana a un desastre nuclear com el de Fukushima, es donen en molts països de la UE a la vegada. Aquesta lògica funciona de la mateixa manera en quant al comportament electoral – d’aquí emergeix el “Comportament electoral europeu”. És per aquesta raó que té sentit dissenyar un baròmetre d’opinió política per als 28 Estats membres de la UE. Les troballes es basen en resultats d’enquestes nacionals representatives dels 28 Estats, incloent fins al dia 30 d’abril. És estadísticament important tenir en compte que no sempre hi ha dades disponibles d’enquestes sobre eleccions europees, sinó sobre eleccions nacionals.

Sobre l’assignació de partits als grups : els partits que ja estan representats al Parlament Europeu s’inclouen dins del grup actual. Els partits a nivell nacional que no estan representats al Parlament Europeu, però que pertanyen a un partit europeu que té un grup parlamentari es compten amb el partit corresponent. Els partits que no són al Parlament i sobre els quals no està clar de quin partit seran membres s’inclouen com a “Others”. Per a crear un grup parlamentari calen 25 eurodiputats de set països diferents.

Fonts de les dades : mentre hi hagi disponibilitat, la projecció d’escons per a cada país es calcula com a mitjana mòbil de les últimes enquestes o projeccions d’escons a partir d’enquestes d’intenció de vot en eleccions europees. Per als països on no hi ha enquestes especifiques per a eleccions europees, o on l’última d’aquest tipus es va realitzar fa mes de tres setmanes, s’utilitzen les últimes enquestes disponibles per a les eleccions legislatives nacionals. Si no hi ha hagut cap enquesta des de les últimes eleccions parlamentàries, es prenen aquests resultats. La projecció de distribució d’escons es correspon amb la legislació electoral de cada país. A França, l’enquesta més recent per a les eleccions presidencials s’utilitza quan no s’ha publicat cap altra enquesta sobre eleccions parlamentàries o europees durant les últimes tres setmanes.

Es pot accedir a informació sobre les enquestes utilitzades mitjançant l’adreça tobias.schminke (at) gmail.com.

Vos commentaires

modération a priori

Attention, votre message n’apparaîtra qu’après avoir été relu et approuvé.

Qui êtes-vous ?

Pour afficher votre trombine avec votre message, enregistrez-la d’abord sur gravatar.com (gratuit et indolore) et n’oubliez pas d’indiquer votre adresse e-mail ici.

Ajoutez votre commentaire ici

Ce champ accepte les raccourcis SPIP {{gras}} {italique} -*liste [texte->url] <quote> <code> et le code HTML <q> <del> <ins>. Pour créer des paragraphes, laissez simplement des lignes vides.

Suivre les commentaires : RSS 2.0 | Atom